Poemes coneguts a Catalunya inspirats a la natura.
Ara és demà
Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.
Miquel Martí i Pol
ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.
Miquel Martí i Pol
L'ametller
A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps
pro en tens tota l'alegria
Joan Maragall
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps
pro en tens tota l'alegria
Joan Maragall
Del Vallès, en quedarà res?
Qui et diria, Pere Quart
que són certes les certeses
que de terra que hi ha
que de terra no hi queda
i que un rajolí de plor
potser fos una riera.
En ma terra del Vallès
els enyors hi fan frontera
entre la vida que fou
i aquesta que es presenta
filla menor d'un mal somni,
que malmès les primaveres.
Tres turons i quatre pins
un bosc espès i una serra...
Qui pretén furtar a la vida
tot allò que l'alimenta?
El meu delit prefereix
els quatre noms per bandera.
Cinc quarteres massa terra
potser sí, quantes en queden?;
per morir, veient el sol
quan els braços arreplega
fora massa, una quartera,
però la vida que empeny
i que darrera verdeja
no es conforma amb tan poc
vol camps d'alfalç i rieres.
"Com el Vallès no hi ha res"
la sínia del temps ho espera...
Grup de Debat de Caldes
que són certes les certeses
que de terra que hi ha
que de terra no hi queda
i que un rajolí de plor
potser fos una riera.
En ma terra del Vallès
els enyors hi fan frontera
entre la vida que fou
i aquesta que es presenta
filla menor d'un mal somni,
que malmès les primaveres.
Tres turons i quatre pins
un bosc espès i una serra...
Qui pretén furtar a la vida
tot allò que l'alimenta?
El meu delit prefereix
els quatre noms per bandera.
Cinc quarteres massa terra
potser sí, quantes en queden?;
per morir, veient el sol
quan els braços arreplega
fora massa, una quartera,
però la vida que empeny
i que darrera verdeja
no es conforma amb tan poc
vol camps d'alfalç i rieres.
"Com el Vallès no hi ha res"
la sínia del temps ho espera...
Grup de Debat de Caldes